Història de Benissuera
HISTÒRIA de BENISSUERA

1. L'HERÁLDICA MUNICIPAL DE BENISSUERA

El cas de Benissuera no és excepcional: la forta mobilitat de la titularitat senyorial en època medieval contrasta amb l'estabilitat en l'època moderna. La causa rau en la difusió generalitzada en l'edat moderna del mecanisme que protegirà els patrimonis nobiliaris: la vinculació, versió autòctona del mayorazgo castellà, transcendental per tal de resoldre qüestions de simbologia com les que ens ocupen. Aquesta circumstàncía ens permet d'apuntar que si la trajectòria històrica ha de servir de referent a l'hora de fixar l'heràldica municipal de la població hem de considerar la seqüència cronològica: el llinatge dels Bellvís ha estat el que ha exercit la seua titularitat durant més temps.

Titulars de Benisuera documentats

 1397  Geraldona Ferrer i Francesc Martínez de Morera
 1418  Bernat Despuig
 1487  Joan de Torrelles
 1488-1499  Micer Pere Miquel
 Finals XV-lª meitad XVI  Llinaje dels San Ramón
 Mitjan segle XVI  Llinaje dels Olaso
 Finals XVI-XIX  Llinaje dels Bellvís
      Haurem d'aplicar un criteri selectiu. El llinatge que es vincula amb major intensitat i amplitud cronològica és el dels Bellvís, una branca secundària del llinatge. Convé recordar que els Bellvís eren senyors d'una extensa àrea de la part oriental de la Vall d'Albaida (titulars dels castells de Rugat, la Mola i Carbonera des de finals del segle XIII). S'entén així que alguns dels topònims majors com ara la Pobla d'En Bellvís (o de Rugat, en l'actualitat Pobla del Duc) o la de vayll d'En Bellvís es documente a principis del segle xv per tal de remarcar aquesta circumstància, que s'amplia a moltes altres unitats de població medieval fora dels termes castrals descrits, els quals no han perdurat, llevat de Benissuera i Bellús.
- Página 1 -
   

Formulari de cerca

Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30